Sentencias judiciales Fibromialgia, sindrome de fátiga crónica y sensibilidad quimica multiple 2007
Sentencia judicial con fecha 16-11-2007
Si es tenen en compte els paràmetres interpretatius bàsics que venen donats per la jurisprudència, a la qual hem d'acudir necessàriament donada la parquedat de llart. 137 LGSS, i els posem en relació amb la descripció de les malalties que afecten el treballadora demandant, s'ha de concloure que aquest conjunt de dolences i seqüeles –la incapaciten per a desenvolupar de forma habitual qualsevol activitat laboral.
En efecte, a partir dels informes mèdics que consten a les actuacions, s'ha acreditat que la beneficiaria demandant pateix síndrome de fatiga crònica grau III/IV, amb manifestacions fibromialgiques de característiques moderades-severes. Aquesta patologia li comporta una clínica de dolors osteomusculars generalitzats, amb rampes i bruxisme, de característiques severes. A més, la demandant pateix un cansament superior a l'habitual davant d'esfor9Qsordinaris, insomni i descans no reparador, important pèrdua de memòria i de concentració, canvi de caràcter i irritabilitat. A més, quant a síndrome d'hipersensibilitat química múltiple, aquesta patologia provoca la pèrdua de tolerància a diferents productes químics presents a la vida diària -productes de neteja, colònies, perfums, ambientadors, gasolines i fums- així com amb determinats aliments o begudes alcohòliques i medicaments. Aquesta síndrome no té cap tractament específic i redueix de forma notable no tan sols la capacitat laboral de la treballadora sinó la seva mateixa qualitat de vida. Finalment, el transtom agorafobic greu amb quadre depressiu endoreactiu cronificat i refractari al tractament psicofarmacologic redueix la capacitat d'inserció laboral de la demandant a uns mínims no valorables.
Per altre cantó, aquestes són unes patologies cronoficades i que, molt possiblement, tenen un caràcter irreversible, per la qual cosa no es pot esperar un eventual guariment.
I malgrat que la jurisprudència unificadora de la doctrina ha declarat reiteradament que en matèria d'invalideses difícilment es poden donar supòsits amb identitat substancial, ja que cada cas s'ha de resoldre en funció de les seves circumstancies concretes (SSTS de 9-3-91,27-1-92,29-1-93, 11-4-95, 15-12-98,...), s'ha de dir que la doctrina de la Sala Social del TSJ de Catalunya (vid. S. 11-10-07,recurs 3312/2007) ha considerat que per si sola la mateixa síndrome de fatiga crònica en grau lIT és tributaria d'una incapacitat permanent en grau d'absoluta ja que són malalties que impossibiliten per a poder rea1itzar qualsevol mena d'activitat laboral. 4/5
Acceso a setencia en pdf
